Hem de saber que no existeix una vacuna contra el virus del Dengue ni tractaments mèdics eficaços per eliminar els efectes de la malaltia. En principi, l’única manera de combatre aquest mal és la prevenció mitjançant l’eliminació de llocs que faciliten la reproducció del vector i conseqüentment la del virus. Per lo tant, podem dir que el control del Dengue és molt limitat.
La utilització d’insecticides com un mitjà de control de la malaltia pot considerar-se en part eficaç, però aquest presenta certs desavantatges ja que es un recurs car, insostenible i el més important, ambientalment indesitjable. El fet de que el vector es desenvolupe en zones urbanes amb alta densitat de població, dificulta aquesta tasca. A més a més si el vector s’exposa de manera continuada als insecticides , aquest desenvolupa resistència. Doncs l’única eixida seria utilitzar altres insecticides més nocius que resultarien perillosos per a la població del voltant.
Com hem dit, en la actualitat no hi ha cap tractament o vacuna disponible per combatre el virus per lo que el control del vector segueix sent la ferramenta de intervenció primària. Recents investigacions han descobert una forma innovadora per poder controlar la propagació del Dengue. Es tracta d’una estratègia genètica que disminueix o bloqueja la transmissió de patògens a través de mosquits, reduint la creixent carrega de malalties transmeses per vectors.
El paper principal per controlar aquest virus pertany al bacteri Wolbachia. Aquest presenta un enfocament més benigne en l’àmbit ambiental en comparació amb els insecticides i a més a més proporciona millors resultats.
Fig. Cèl·lula d’insecte infectada pel bacteri Wolbachia
Es d’importància mencionar que el vector A.aegypti no s’infecta de forma natural pel bacteri Wolbachia. La infecció es du a terme in vitro. Les tècniques de transfecció comunament emprades utilitzen la microinjecció per transferir el bacteri al citoplasma del embrió. La eficàcia de transfecció pot estar a fectada per la variació de la quantitat de Wolbachia i dels tipus de tampó utilitzats homogeneïtzació del embrió.
Aquest bacteri es de tipus Gram-negatiu i endosimbiòtic. Es transmet per via materna y indueix una anomalia reproductiva coneguda com la incompatibilitat citoplasmàtica que resulta en la mort embrionària primerenca quan un Wolbachia mascle infectat s’ha reproduït amb una femella que no està infectada o que alberga un diferent tipus de Wolbachia. D’altra banda, com els homes no infectats poden aparellar-se amb èxit amb les femelles infectades, qualsevol gen que estigi present en Wolbachia pot propagar-se ràpidament per la població.
Als laboratoris es van realitzar diferents experiments per poder veure que diferencies es poden trobar entre els vectors que presenten al bacteri Wolbachia i aquells que no estableixen simbiosi amb aquest.
Podem distingir diferents treballs que es van desenvolupar in vitro:
En el primer cas es va veure l’efecte que produïa la dinàmica del virus DENV dintre del vector, tant en la soca de tipus salvatge (Waco) com en la transfectada (WB1). El número de copies del genoma del virus va ser significativament menor en la soca transfectada que en la soca salvatge. En aquesta imatge podem veure la inhibició de la infecció per Dengue en el intestí mitja del vector per Wolbachia.
El segon cas estava enfocat per determinar si el potencial del vector per transmetre el virus es inhibit pel bacteri comparant els nivells de partícules de virus alliberades durant l’alimentació de la soca salvatge i la transfectada. Després d’haver sigut infectat els vectors (14 dies avanç) alimentar-los amb sang que contenia el virus, els mosquits es van alimentar d’una solució artificial durant 90 min. A continuació mitjançant un assaig en placa es va observar que la tassa de infecció de la soca salvatge es significativament major que la soca transfectada.
En tercer lloc es va estudiar a la distribució que Wolbachia ocupa en el vector. Els estudis es van centrar en l’intestí mitja, les glàndules salivals y els ovaris. La inhibició viral que du a terme aquest bacteri està relacionada amb la distribució d’aquest en els teixits, la densitat y la freqüència de la infecció en les soques transfectades. En la imatge podem veure la distribució del bacteri en una soca transfectada.
Ja per últim, un altre estudi ha permès descobrir que la flora microbiana en el vector podria tenir influencia en la resposta anti-dengue per enfortir el sistema immunològic basal dels mosquits. Així mateix també es va estudiar l’augment de la longevitat del vector amb la presencia del bacteri. Les femelles transfectades amb Wolbachia van viure significativament més temps que les femelles salvatges. Aquest resultat provoca que la supervivència es vega afavorida. Es va demostrar que aquest augment esta associat específicament amb el DENV-2, es a dir, amb la presencia del virus en el vector.
En resumen, sols dir que s’ha demostrat un efecte inhibidor de Wolbachia respecte al DENV en el vector A. Aegipty. Aquesta inhibició redueix notablement el potencial de transmissió del virus. Tan mateix aquesta esta relacionada amb la immunitat produïda per Wolbachia. Per lo tant els científics han demostrat que el bacteri pot ser utilitzat no sols com un conductor transgén sinó també com un efector per suprimir la infecció del virus en el vector. En conclusió es pot afirmar que el bacteri Wolbachia avui en dia és la principal estratègia de control del virus del Dengue.
Vos deixem un vídeo resum sobre les innovadores investigacions que s’estan duguent a terme amb el bacteri Wolbachia i el seu efecte sobre les poblacions de A.aegipty per poder combatre el virus del Dengue.
http://www.youtube.com/watch?v=pZvpUxy6A-A